Un tema espinós

L'actual crisi econòmica i la pujada indiscriminada dels hidrocarburs ha estat aprofitada pels lobbys nuclears de tot el món per posar damunt la taula un altre cop els suposats beneficis de les centrals nuclears. Tots el polítics i medis de comunicació n'han parlat, a favor o en contra, però n'han parlat. I a voler. Però, que hi ha de veritat en tot el que diuen i escriuen cada dia? La veritat és que molt poc. Gairebé res. O no en saben res o manipulen la veritat de forma malintencionada per vendre les seves falses idees de progrés. I mentre ells ens venen la moto, els ciutadans romanem contaminats de forma alarmant amb informacions falses i llegendes urbanes sobre aquesta energia i sobre molts altres temes.

Si estam sols en l'Univers, de debò que sembla un malbaratament d'espai

Recentment s'ha descobert un planeta que orbita dins la zona de vida de la seva estrella. Es tracta de Gliesse 581G. És molt probable que a la seva superfície s'hi pugui trobar aigua, que tengui una atmosfera estable i, fins i tot que hi hagi vida, però el detall mes important d'aquest descobriment és la confirmació de que hi ha estrelles amb planetes dintre de la zona habitable. De fet, no podem arribar-hi per comprovar si hi ha vida o no i de quin tipus. Per això harem d'esperar uns anys i, segurament, ja ho haurem confirmat amb una tècnica que no ens obligui a fer un viatge tan llarg. Tanmateix segueix essent una gran notícia.

Genis que han fet història

Un dia com avui, vuit de gener, però de 1642 va morir un dels homes mes genials que han trepitjat la terra. Es tracta de Galileo Galilei. D'aquest home hom recorda, principalment, que fou perseguit i condemnat pel Sant Ofici, condemna que fou anul·lada, segles després, pel Papa Woytila. Però el mes remarcable de la vida de Galileo no és la seva condemna ni les seves “desavinences” amb la jerarquia eclesiàstica del seu temps, és la seva obra.

Les nostres vides i la investigació científica

A vegades es parla de que determinades línies d'investigació, pel seu caràcter experimental i per no tenir cap aplicació coneguda, tenen un cost desproporcionat en relació als beneficis que donaran i fins i tot que són una pèrdua de temps o, simplement, inútils. Jo no crec que sigui així i vaig a exposar-ne un exemple pràctic que fou presentat el 28 de Desembre de 1895, ja fa 115 anys.

Un altre dilluns negre per l'església

Aquesta no és una primera entrada corrent per un bloc nou. No era la meva intenció parlar d'aquestes coses a un lloc que havia concebut, en principi, per parlar de ciència i de les meves opinions sobre ella, però no me'n puc estar. Avui ha sortit publicat a 20minutos.es (suposo que a altres llocs també) que el senyor bisbe d'Alcalà de Henares, Juan Antonio Reig Plá, ha dit que la violència de gènere es dóna, sobre tot, en els casos de separació de parelles, pel que, diu ell tot orgullós i obviant qualsevol estadística amb una lleugeresa que posa els pels de punta

Presentació

Aquest bloc l'he creat per parlar de ciència, tecnologia, les seves implicacions i les opinions que en tenc jo i qui hi vulgui participar. Suposo que molts us demanareu que vol dir això de tretzè horòscop. M'explicaré. Segons l'astrologia hi ha dotze constel·lacions zodiacals que son aquelles per les que hi passa el Sol en el seu moviment aparent per la volta celeste. Bé, doncs no son dotze. El Sol, en el seu moviment aparent i prenent la Terra com a punt de vista, passa com a mínim per tretze constel·lacions al llarg de l'any i, aquesta tretzena constel·lació és Ophiucus. I dic com a mínim perquè passa, tot i que ho fa de forma testimonial, per altres. El fet és que la nostra estrella es manté dins els límits d'Ophiucus mes temps que a la majoria de les altres dotze constel·lacions zodiacals. Amb tot això, l'únic que vull, és fer palesa la diferència entre l'astronomia, que és una ciència amb totes les conseqüències que això comporta, i l'astrologia, que és només una pseudociència sense base científica de cap casta. El meu interes va cap a l'astronomia i la ciència en general.